Aquestes són les presentacions que hem vist a classe.

És el avanç a les segles XIX i XX, una xicoteta introducció.

tema 3 EL SEGLE XVIII A ESPANYA.

Com fer un comentari de text històric:    comentari de text

La guerra del frances    Este video pot resultar molt explicatiu, en dona detalls del començament i l’esdeveniments de la guerra.

Ací teniu la presentació del tema LA CRISI DE L’ÀNTIC RÈGIM

guerra del frances

També vos deixe els maps conceptuals d’aquest segle:    corts cadis cosntitucio       guerra frances (1)      crisi final absolutisme (1)

La presentació que estem veient a classe és aquesta:   crisi de l’antic règim

Tema 4. La construcció d’un règim liberal.

A la mort de Ferran VII es va iniciar una nova etapa en la vida política d’Espanya. Estudiarem a aquest tema l’evolució cap a un règim liberal des de la  monarquia absolutista fins al començament de la Restauració, es a dir, vorem des de l’any 1833 fins al 1868 amb la fi de la monarquia d’ Isabel II.

el regnat d’Isabel II

És molt important per aquest tema fer un bon eix cronològic de tot el periode.

Ací teniu el document del procés de desamortització a Espanya durant el segle XIX:     Les desamortitzacions.

Resum de sintesis del tema:  tema 4. El regnat d’Isabel II

Aquesta presentació està dedicada exclusivament al regnat d’Isabel II, es a dir, des de l’any 1843 fins el 1868

evolució poltica en el regnat d’isabel ii

Video resum: 

He elaborat un pps que segueix el llibre per a poder repassar seguint els apartats. Espere que vos servisca:

Esdeveniments més importants del regnat d’Isabel II

Ací teniu el exercici de textos històrics per aquest nadal. Faceu-lo amb atenció perquè tindrà una valoració a la avaluació.

TEXTOS HISTÒRICS

TEMA 6. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC.

Video introducció:

Presentació del sexenni democràtic: el sexenni democràtic 1868-1874

TEMA 7. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES      AL SEGLE XIX.

• Espanya al segle XIX. La pervivència d’una economia agrària.
• Les limitacions de la industrialització. Proteccionisme i lliurecanvisme.
• La indústria tèxtil catalana. Vapors i colònies.
• Els transports: el ferrocarril.
• La siderometal•lúrgia i la mineria.

Presentació que hem treballat a classe: Economia espanyola al segle XIX

TEMA 8. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX.

CONCEPTES BÀSICS:
– MOVIMENT OBRER: moviment social propi dels treballadors o classe
obrera organitzat en sindicats i/o partits polítics, i que te com a finalitat
la transformació revolucionària o reformadora de la societat capitalista.
– CLASSE SOCIAL: des de principis del s. XIX designa als diversos
grups socials diferenciats per les seues condicions de vida i de treball;
també per la seua diferent posició econòmica i política i, originalment,
per la seua relació amb el nou sistema econòmic capitalista com a
propietaris dels mitjans de producció (burgesia) o com a propietaris de la
força de treball (proletaritat)
– PROLETARIAT: classe social formada pels obrers de la indústria i els
camperols sense recursos que donen la seua força de treball a canvi d’un
salari.
– SOCIALISME: en els seus origens, designa un conjunt d’idees que
condemnaven el capitalisme com injust, i propugnaven una nova
organització social els principis de la qual no foren el individualisme i la
competència, sinó el igualitarisme i la solidaritat.
– ANARQUISME: doctrina i moviment polític i social que rebutja
qualsevol forma d’autoritat política i religiosa. Els anarquistes són
partidaris de la supressió de l’Estat, pel que no volen participar en la
política institucional, formant un corrent diferenciat al si del moviment
obrer.
– MOVIMENT INTERNACIONALISTA: en el context del m. obrer i
del socialisme designa els intents organitzatius dels diversos partits,
sindicats i altres des de la segona meitat del s. XIX per aglutinar
internacionalment aquell. La Primera Internacional fou fundada a
Londres (1864 – 1876). La Segona Internacional es va fundar a París
l’any 1889.

CRONOLOGIA BÀSICA
• 1821. Ludisme a Alcoi
• 1835. Incendi Bonaplata
• 1840. Fundació de la Societat de Teixidors a Barcelona
• 1848. Publicació del “Manifest Comunista”
• 1854-57. Onades de vagues i ocupacions de terres
• 1862. Trenta tres mil obrers demanen llibertat d’associació a les Corts.
• 1864. Fundació de la AIT
• 1869. Naix el sindicat més important de la seua època: Les Tres Classes del
Vapor.
• 1870. Federació Regional espanyola de la AIT
• 1872. (Còrdova). Ruptura marxistes – anarquistes
• 1879. Fundació del PSOE
• 1881. Federació de Treballadors de la Regió espanyola
• 1888. Creació de la UGT
• 1910. Creació de la CNT

1. ELS INICIS DEL MOVIMENT OBRER, 1840 – 1868
a. Anys 40. Associacionisme. Inicis. “Societat de Teixidors”
b. Anys 50. Expansió geogràfica i conflictivitat social. Bienni Progressista.
2. EXPANSIÓ I INTERNACIONALISME, 1868 – 1874
a. “Las Tres Clases del Vapor” (1869)
b. Internacionalisme (FRE de la AIT)
c. Escissió marxisme – anarquisme:
i. Federacions catalanes i andaluses: Bakunin (Fanelli)
ii. Federació madrilenya: Marx (Lafargue)
3. ENTRE LA REPRESSIÓ I LA PERMISIVITAT, 1874 – 1898
a. Anarquisme
b. Socialisme

Presentació del tema: societat i moviments socials s. XIX

Dos videos:  http://youtu.be/hI5XY6QpVCc

TEMA 9.  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA.

La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII (1875), va significar la implantació d’un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.

Cánovas del Castillo serà l’artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876. El sistema canovista es basava en l’existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenats partits dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic), a la manera inglesa. El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral, per a garantir el torn. D’aquesta manera tan poc democràtica, es garantia el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces polítiques del país restaven al marge d’aquest joc polític. Era la fòrmula elegida per les classes altes (l’oligarquia agrària i industrial) per a garantir l’estabilitat política i evitar el perill revolucionari de les masses, després de l’experiència del Sexenni.

En definitiva, la Restauració representa el triomf de l’opció liberal moderada, la reformulació conservadora de l’Estat liberal. La intenció dels polítics liberals de la Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l’Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el perill que representaven per a l’ordre socioeconòmic establert els corrents ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.

La Restauració es divideix en dues grans etapes:
Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l’alternança de governs conservadors i liberals. 
Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d’Alfons XIII (1902-1931).

PRIMERA ETAPA:   la restauració borbònica

Per ampliar els coneixements: la monarquia de la restauració

TEMA 10. CANVIS SOCIALS I ECONÒMIQUES PRIMER TERç DEL SEGLE XX.

economia SEGLE XX

TEMA 11. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ.

Alguns documents i fonts primàries
  La Llei de Jurisdiccions. 23 de Març de 1906                       xtec.es
    Caricatura satírica. Els fets del Cu-cut
     La cuestión de Marruecos (aspecte econòmic). Barcelona opina. (1909) xtec.es
    La setmana tràgica de Barcelona  pdf                           Kairos-es
     Pistolarisme a Barcelona: “A los federados de la Patronal de Cataluña”. (1920)
     La Llei de fugues segons A.Bueso (1921)
     El desastre d’Annual.(1921)

Entre 1898 i 1931, el sistema de la Restauració cau en crisi.
A partir del desastre colonial de 1898, es comença a qüestionar el sistema canovista. Com a resposta a la crisi, apareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, no tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i el polític. En efecte, la crisi colonial del 98 va fer que apareguessin nous programes polítics que permetessin sortir de la crisi i, alhora, modernitzar el país.

La voluntat renovadora es va intentar fer tant des de dins del sistema (propostes regeneracionistes dels conservadors i dels liberals), com des de fora (alternatives proposades pels grups de l’oposició política al sistema).

El successiu fracàs de les solucions regeneracionistes dels dos partits dinàstics (Conservador i Liberal), entre 1902 i 1923, afegit a les diverses crisis (1905,1909 i sobretot 1917), l’escalada de violència social (pistolerisme), la radicalització de l’oposició, etc. va acabar amb la intervenció militar de Miguel Primo de Rivera, el 1923, el qual va instaurar, amb el beneplàcit del rei, una dictadura militar de caire feixista. El primer efecte fou la immediata suspensió del sistema constitucional.
Però el fracàs de la Dictadura acabarà per influir decisivament en el descrèdit de la monarquia i en la fi del sistema de la Restauració.

La definitiva desintegració del règim de la Restauració, malgrat els intents de regenerar el sistema, era un fet. El rei Alfons XIII havia esgotat totes les possibilitats i no li va quedar altra opció que marxar del país. D’aquesta manera s’obria la porta als republicans.

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República. Tornava l’hora dels republicans. En un clima d’eufòria, molts pensaven que la República podria solucionar tots els problemes que la monarquia, ni amb governs democràtics ni amb una dictadura militar, havia aconseguit. Però la il.lusió duraria poc. Durant la Segona República no només van seguir els problemes, sinó que es van agreujar. Al final de tot plegat, la Guerra Civil.

Finalment, cal destacar d’aquesta època l’important paper del catalanisme en la política estatal, intervenint en els anomenats “governs de concentració”. A nivell nacional, cal destacar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).

Presentación: Crisi de la restauració.

TEMA 12. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d’eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.

Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents. 
Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s’anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi econòmica i la ineficàcia d’algunes de les solucions aplicades.
En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans, especialment els d’esquerra, de crear un règim democràtic estable.

La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional (1931), Bienni Reformador (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936). La dinàmica és prou senzilla: durant el govern provisional, redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim; durant el Bienni Reformador, govern d’esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc; durant el Bienni Negre, amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes; finalment, amb el govern del Front Popular, les esquerres recuperen el poder i reinicïen el procés reformista endegat el 1931.

En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l’estabilitat necessària. Ans al contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s’aixecaren contra la República i forçaren la guerra civil de 1936-1939. 
I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d’una Espanya democràtica, republicana i lliure.

CRONOLOGIA

1931 Francesc Macià retorna de l’exili (febrer). Govern monàrquic presidit per l’almirall Aznar (febrer). Fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (març). Francesc Cambó crea el Centro Constitucional (març). Eleccions municipals (12 abril): victòria de les forces republicanes. Proclamació de la II República espanyola (14 abril). Macià proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola (14 abril), convertida tres dies més tard en Generalitat de Catalunya. Formació del govern de la Generalitat provisional (abril). Elecció de la Diputació provisional de la Generalitat (maig). Crema de convents a Madrid i d’altres províncies (maig). Redacció a Núria de l’avantprojecte de l’Estatut (juny). Eleccions per a l’Assemblea Constituent (28 juny): triomf de la coalició republicano-socialista; a Catalunya, victòria de l’Esquerra. Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria (agost). Demanda massiva de revisions de contractes de conreu (agost). Manuel Azaña, president del govern republicà (octubre). Promulgació de la Constitució republicana (desembre). Alcalá Zamora, president de la República (desembre). Es reconeix el sufragi femení. Manifest trentista i escissió de la CNT. Control absolut de la CNT per la FAI. Decret de bilingüisme escolar.
1932 Aixecament anarquista a l’Alt Llobregat (gener). Les Corts comencen la discussió de l’Estatut de Núria (maig). Cop d’Estat fracassat del general Sanjurjo (agost). Les Corts aproven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària (setembre). Eleccions al Parlament de Catalunya (novembre): triomf de l’Esquerra. Francesc Macià, president de la Generalitat (desembre). Enfrontaments a Arnedo. Dissolució de la Companyia de Jesús.
1933 Insurrecció anarquista a l’Alt Llobregat (gener). Intent fracassat de revolta general anarquista (gener). Revolta anarquista a Casas Viejas. La Lliga Regionalista pren el nom de Lliga Catalana (febrer). Congrés de creació de la CEDA (febrer). Fundació del Partit Sindicalista (abril). El Parlament aprova l’Estatut de Règim Interior (maig). Creació dels Sindicats d’Oposició (setembre). Alejandro Lerroux, president d’un govern radical (setembre). Fundació de Falange Española (octubre). Aprovació en referèndum de l’Estatut d’Autonomia basc (novembre). Eleccions per a l’Assemblea Constituent (novembre): triomf del centre-dreta (CEDA); a Catalunya, victòria de la Lliga Catalana. Primer Govern Lerroux (novembre). Mort de Francesc Macià (25 desembre). Lluís Companys, president de la Generalitat (desembre). Autonomia de la Universitat de Barcelona.
1934 Victòria de l’Esquerra a les eleccions municipals (gener). La Lliga abandona el Parlament de Catalunya (gener). El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Contractes de Conreu (abril). El radical Ricard Samper, president del govern (maig). Aprovació definitiva de la Llei de Contractes de Conreu (setembre). Els diputats de la Lliga tornen al Parlament (octubre). Alejandro Lerroux forma un govern de coalició amb la CEDA (octubre). Vaga general (octubre). Insurrecció i revolució a Astúries (octubre). Fets del Sis d’Octubre: Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola. L’Exèrcit pren el poder .Detenció del Govern de la Generalitat. Companys és empresonat. El Govern presenta recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Contractes de Conreu.
1935 Suspensió indefinida de l’Estatut de Catalunya (gener). Manuel Portela, governador general de Catalunya (gener). Joan Pich i Pon, governador general de Catalunya (abril). El general Franco, cap de l’Estat Major Central (maig). Dimissió de Lerroux per l’escàndol de l’estraperlo (octubre). Ignasi Villalonga, governador general de Catalunya (novembre). Fèlix Escalas, governador general de Catalunya (desembre).  Paralització de la Reforma Agrària.
1936 Formació del Front Popular (gener). El govern Portela dissol les Corts i convoca eleccions (gener). Triomf del Front Popular (Front d’Esquerres, a Catalunya) en les eleccions (16 febrer). Manuel Azaña frorma un govern monocolor republicà (febrer). Retorn de Companys i del govern de la Generalitat (febrer). L’Estatut torna a entrar en vigor (febrer). Companys nomena un Consell de centre-esquerra (maig). Azaña és elegit president de la República; el republicà Santiago Casares Quiroga forma un nou govern (maig). Preparatius colpistes. Assassinat dels germans Badia per la FAI (abril). Assassinat de Calvo Sotelo. S’inicia a Melilla l’alçament militar (17-18 juliol): comença la Guerra Civil espanyola. La guarnició de Barcelona s’adhereix a l’alçament militar (19 juliol). Fracàs de l’aixecament militar. Els republicans triomfen a Barcelona i a Catalunya (juliol). Comença la guerra i la revolució a Catalunya (juliol).
Presentació del tema: La segona república
Text del desastre d’ Annual:  El desastre de Annual

Al.legoria de la segona república espanyola.

TEMA 13. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. (1936-1939).

La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l’1 d’abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d’esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d’estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d’aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d’àmplies conseqüències.

La guerra s’explica perquè el cop d’estat no va triomfar arreu. Mentres en algunes zones triomfava de seguida, en d’altres la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho.

D’aquesta manera, l’Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d’una banda, l’Espanya nacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d’altra banda, l’Espanya republicana, que es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans.

El bàndol nacional tenia un objectiu clar: acabar amb el govern d’esquerres, el govern legítim, i imposar un nou règim de dretes, conservador, de caire feixista. El seu èxit s’explica tant per la unitat de direcció política i militar que va demostrar (ben aviat el poder va ser acaparat pel general Franco), com per l’ajut decisiu de les potències feixistes, especialment de l’Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini.

El bàndol republicà va demostrar més desunió. A nivell polític, les lluites internes entre les forces d’esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat. A nivell militar, i durant massa temps, la resistència es trobava dividida: d’un cantó, l’Exèrcit, d’altre, les milícies populars. 
Els republicans, a més, estaven dividits pel que fa a l’objectiu a assolir. 
Uns pretenien concentrar els esforços per guanyar la guerra i posposar qualsevol tipus de transformació socioeconòmica. 
Altres, en canvi, els més radicals, van intentar aprofitar la guerra i l’escomesa de les dretes, per a llançar-se a la revolució social socialista. 
Aquesta dispersió explica en bona part el seu fracàs. Però també ho explica l’escàs ajut internacional rebut, només recursos de l’URSS d’Stalin i la col.laboració de les Brigades Internacionals, com també, per desgràcia per als republicans, pel fet que les potències democràtiques europees (França i la Gran Bretanya, al capdavant) van declarar-se neutrals, temeroses de que la guerra espanyola pogués esdevenir guerra europea i mundial. Per als països democràtics, en fi, els feia tanta por l’èxit dels feixistes, com un eventual triomf dels comunistes espanyols.

Presentació: la guerra civil espanyola

Vídeo:  http://youtu.be/pPjlOXSjgLs

TEMES 14 i 15. LA DICTADURA FRANQUISTA.

El règim franquista i les seves bases ideològiques i socials.
Els fonaments del nou règim són:
 Tradicionalisme.
 Ordre.
 Catolicisme.
 Manca de drets democràtics  supressió de drets i llibertats individuals.
 No tolerància de cap descentralització política ni administrativa (abolició dels
estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc).
Durant la guerra ja es veia a l’Espanya nacional una actitud i un ordre diferent, però és
quan acaba la guerra que es veu clarament com serà el nou ordre polític a Espanya.
Franco fa el comunicat que dóna la guerra per acabada (Parte oficial de guerra del
Generalísimo d’1 de abril de 1939). Però no hi haurà pau ni estabilitat en absolut als
inicis del règim: represàlies contínues, conflictes,… els últims mesos de guerra i els
primers de pau són especialment durs i difícils. Objectiu del règim: acabar amb tot el
sistema republicà.

Presentació: El franquisme 1939-1959

El franquisme 1959-1975

En aquest enllaç, trobareu una gran quantitat de textos històrics i historiogràfics, per a llegir-los i preparar millor la PAU:    http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/03007406/historia/indice.htm

About these ads