Para comenzar:

Es muy importante que os familiaricéis con la estructura de los comentarios de texto históricos e historiográficos, por ello desde el comienzo os dejo el guión para trabajarlos.

comentariodetexto

TEMA 1.

Esta es la presentación del Tema 1. De la prehistoria al final del reino Visigodo.

tema01-De la prehistoria al final del reino visigodo.

Vocabulario para el examen:

vocabulario-tema-1Resultado de imagen de prehistoria al reino visigodo

 

 

Tema 2. La España medieval.

El tema queda dividido en dos partes: una que dedicaremos al estudio de Al-Andalus y otra dedicada a la evolución de los reinos cristianos.

Presentación de la primera parte:

t-2al-andalus2010-100915105537-phpapp02

Resultado de imagen de etapas de al-andalus

Presentación de la segunda parte: Los reinos cristianos.

t-3reinoscristianos2010-100919122940-phpapp02

 

 

Tema 3. La Monarquía Hispánica: Los Austrias.Resultado de imagen de los austrias

 

En este tema se presentan las bases de la unidad política de lo que se denominará Monarquía Hispánica. Es importante comprender el papel que tendrá el reinado de los Reyes Católicos y la política interior y exterior que llevarán a cabo para sentar las bases de la futura unidad política de los reinos peninsulares.

Aquí tenéis la presentación del tema:

t-4lamonarquahispnicareyescatlicosyaustrias2010-100928003547-phpapp02

Esta es la presentación sobre los Austrias menores:

felipeiiiyfelipeiv-150106073556-conversion-gate01

Trailer de la película El rey pasmado:

http://www.youtube.com/watch?v=Zl0_jwHzCOY

TEXTOS PARA REPASAR EL TEMA:

textos-sobre-los-austrias

 

TEMA 4. EL SIGLO XVIII: REFORMISMO BORBÓNICO E ILUSTRACIÓN.Resultado de imagen de el reformismo borbonico y la ilustracion

 

La muerte sin descendencia del rey de España Carlos II no cogió desprevenido a nadie. Él había dispuesto en su testamento que su heredero debía ser Felipe de Borbón, nieto de Luis XIV de Francia y bisnieto de Felipe IV de España. La negativa del otro candidato a respetar dicho testamento llevaría a la guerra por la sucesión del trono español. Éste era el Archiduque Carlos, segundo hijo del emperador Leopoldo I de Austria (que fue yerno de Felipe IV) y bisnieto de Felipe III.

La Guerra de Sucesión tiene 2 escenarios:

–      Es una guerra internacional por la hegemonía europea.

–      También una guerra civil dentro de la monarquía hispánica, ya que hay discordias sobre qué candidato apoyar, Borbón o Habsburgo.

Presentación del tema:

t-5laespaadelsigloxviii2010-101005120924-phpapp02

Este es el test que hicimos en clase, por si lo queréis volver a hacer:

test-de-la-dinastia-borbonica

Aquí tenéis algunos esquemas que resumen los reinados de los Borbones durante el s. XVIII

esquemas

 

TEMA 5. LA CRISIS DEL ANTIGUO RÉGIMEN Y LA REVOLUCIÓN LIBERAL.Resultado de imagen de la crisis del antiguo regimen en españa

 

El reinado de Carlos IV pone fin al modelo de despotismo ilustrado y conduce a la Guerra de la Independencia (1808-1814). Una guerra en la que los españoles luchan contra los franceses, al tiempo que unos pocos copian las ideas liberales y revolucionarias de los invasores y las ponen en práctica (Cortes de Cádiz). En 1814, concluida la guerra, Fernando VII restablece el absolutismo, pero ya nada será igual. Las ideas liberales se van abriendo paso poco a poco, con avances y retrocesos, hasta imponerse definitivamente a la muerte del monarca en 1833. Durante este periodo de transformación política, del absolutismo al liberalismo, España pierde la mayor parte de sus colonias americanas.

Presentación del tema:

t-6lacrisisdelantiguorgimenylarevolucinliberal2010-101024061721-phpapp02

Resultado de imagen de la crisis del antiguo regimen en españa

Segunda presentación del tema:

tema4-141028154525-conversion-gate02

Video del reinado de Fernando VII

 

TEMA 6. EL REINADO DE ISABEL II

Las Cortes que transcurren entre 1833 a 1868 se pueden dividir en dos grandes bloques:   las Regencias de  María Cristina de Borbón y  del general Baldomero Espartero, entre los años 1833-1843, durante la minoría de edad de Isabel II;  y el reinado de Isabel II  desde que las Cortes declaran su  mayoría de edad  a los 13 años hasta su  caída  con la revolución de septiembre de 1868, conocida como La Gloriosa.
En esta segunda etapa, se suceden los periodos conocidos como Década Moderada, 1844-1854, Bienio Progresista, 1854-1856, y Crisis del Moderantismo, 1856-1868.

La muerte del Rey Fernando VII, el 29 de septiembre de 1833 da fin a la Década Ominosa, 1823-1833.  (Testamento de Fernando VII).
El 29 de marzo de 1830 se había publicado la Pragmática Sanción, que derogaba la Ley Sálica. Isabel II hereda, por tanto, la corona. María Cristina, su madre, ocupa la Regencia durante su minoría, con  la amenaza constante de Carlos María Isidro de Borbón que reclama sus derechos dinásticos, lo que da  origen a la primera Guerra Carlista.

Resultado de imagen de REINAO DE ISABEL II

Presentación del tema:

reinadoisabelii-121023090707-phpapp01

Cronología de la minoría y mayoría de edad de Isabel II y cuadro de diferencias entre las distintas tendencias políticas durante su reinado:

esquemas-reinado-de-isabel-ii

 

 

TEMA 7. EL SEXENIO DEMOCRÁTICO.

Vídeo introducción:

Presentación del sexenio democrático:  elsexeniodemocrtico1868-1874-140113002510-phpapp02

Eje cronológico:cronologia-del-sexenio-democratico

TEMA 8. LA RESTAURACIÓN BORBÓNICA.

El sistema político de la Restauración está absolutamente ligado a la figura de Antonio Cánovas del Castillo. Antiguo ministro de la Unión Liberal, su pensamiento político fue reaccionario y antidemocrático, siempre fue contrario al sufragio universal. Sin embargo, fue un político pragmático y realista que buscó el consenso entre las fuerzas liberales en las que se cimentó el régimen de la Restauración. Tras ser el artícife de la vuelta al trono de los Borbones y configurarse como la gran figura política del nuevo régimen, fue asesinado en 1897 por el anarquista Angiolillo.

Cánovas era partidario de mantener a los Borbones y el viejo sistema liberal antidemocrático basado en el sufragio censitario. Defendía la idea moderada de la soberanía compartida de Rey y Cortes, en un punto intermedio entre el Antiguo Régimen y monarquía democrática de 1869.

Sin embargo, era consciente de que era necesario renovar el agotado programa de los moderados. Estas eran las novedades que propuso:

  • Alfonso XII debía reemplazar a la impopular Isabel II. Cánovas consiguió que la reina renunciara a sus derechos al trono en 1870.

  • Había que terminar con las continuas intervenciones del Ejército, fuente continua de inestabilidad política.

  • Había que crear un sistema bipartidista basado en dos partidos burgueses que pacíficamente se fueran turnando en el poder. Estos dos partidos serían el que él creo, el Partido Conservador, que debía sustituir al agotado partido Moderado, y el Partido Liberal, dirigido por el antiguo progresista Práxedes Mateo Sagasta, que sería el heredero de los ideales de 1869 adaptados a los límites del sistema canovista.

 

 

TEMA 10. CANVIS SOCIALS I ECONÒMIQUES PRIMER TERç DEL SEGLE XX.

economia SEGLE XX

TEMA 11. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ.

Alguns documents i fonts primàries
  La Llei de Jurisdiccions. 23 de Març de 1906                       xtec.es
    Caricatura satírica. Els fets del Cu-cut
     La cuestión de Marruecos (aspecte econòmic). Barcelona opina. (1909) xtec.es
    La setmana tràgica de Barcelona  pdf                           Kairos-es
     Pistolarisme a Barcelona: “A los federados de la Patronal de Cataluña”. (1920)
     La Llei de fugues segons A.Bueso (1921)
     El desastre d’Annual.(1921)

Entre 1898 i 1931, el sistema de la Restauració cau en crisi.
A partir del desastre colonial de 1898, es comença a qüestionar el sistema canovista. Com a resposta a la crisi, apareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, no tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i el polític. En efecte, la crisi colonial del 98 va fer que apareguessin nous programes polítics que permetessin sortir de la crisi i, alhora, modernitzar el país.

La voluntat renovadora es va intentar fer tant des de dins del sistema (propostes regeneracionistes dels conservadors i dels liberals), com des de fora (alternatives proposades pels grups de l’oposició política al sistema).

El successiu fracàs de les solucions regeneracionistes dels dos partits dinàstics (Conservador i Liberal), entre 1902 i 1923, afegit a les diverses crisis (1905,1909 i sobretot 1917), l’escalada de violència social (pistolerisme), la radicalització de l’oposició, etc. va acabar amb la intervenció militar de Miguel Primo de Rivera, el 1923, el qual va instaurar, amb el beneplàcit del rei, una dictadura militar de caire feixista. El primer efecte fou la immediata suspensió del sistema constitucional.
Però el fracàs de la Dictadura acabarà per influir decisivament en el descrèdit de la monarquia i en la fi del sistema de la Restauració.

La definitiva desintegració del règim de la Restauració, malgrat els intents de regenerar el sistema, era un fet. El rei Alfons XIII havia esgotat totes les possibilitats i no li va quedar altra opció que marxar del país. D’aquesta manera s’obria la porta als republicans.

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República. Tornava l’hora dels republicans. En un clima d’eufòria, molts pensaven que la República podria solucionar tots els problemes que la monarquia, ni amb governs democràtics ni amb una dictadura militar, havia aconseguit. Però la il.lusió duraria poc. Durant la Segona República no només van seguir els problemes, sinó que es van agreujar. Al final de tot plegat, la Guerra Civil.

Finalment, cal destacar d’aquesta època l’important paper del catalanisme en la política estatal, intervenint en els anomenats “governs de concentració”. A nivell nacional, cal destacar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).

Presentación: Crisi de la restauració.

TEMA 12. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d’eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.

Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents. 
Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s’anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi econòmica i la ineficàcia d’algunes de les solucions aplicades.
En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans, especialment els d’esquerra, de crear un règim democràtic estable.

La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional (1931), Bienni Reformador (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936). La dinàmica és prou senzilla: durant el govern provisional, redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim; durant el Bienni Reformador, govern d’esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc; durant el Bienni Negre, amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes; finalment, amb el govern del Front Popular, les esquerres recuperen el poder i reinicïen el procés reformista endegat el 1931.

En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l’estabilitat necessària. Ans al contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s’aixecaren contra la República i forçaren la guerra civil de 1936-1939. 
I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d’una Espanya democràtica, republicana i lliure.

CRONOLOGIA

1931 Francesc Macià retorna de l’exili (febrer). Govern monàrquic presidit per l’almirall Aznar (febrer). Fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (març). Francesc Cambó crea el Centro Constitucional (març). Eleccions municipals (12 abril): victòria de les forces republicanes. Proclamació de la II República espanyola (14 abril). Macià proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola (14 abril), convertida tres dies més tard en Generalitat de Catalunya. Formació del govern de la Generalitat provisional (abril). Elecció de la Diputació provisional de la Generalitat (maig). Crema de convents a Madrid i d’altres províncies (maig). Redacció a Núria de l’avantprojecte de l’Estatut (juny). Eleccions per a l’Assemblea Constituent (28 juny): triomf de la coalició republicano-socialista; a Catalunya, victòria de l’Esquerra. Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria (agost). Demanda massiva de revisions de contractes de conreu (agost). Manuel Azaña, president del govern republicà (octubre). Promulgació de la Constitució republicana (desembre). Alcalá Zamora, president de la República (desembre). Es reconeix el sufragi femení. Manifest trentista i escissió de la CNT. Control absolut de la CNT per la FAI. Decret de bilingüisme escolar.
1932 Aixecament anarquista a l’Alt Llobregat (gener). Les Corts comencen la discussió de l’Estatut de Núria (maig). Cop d’Estat fracassat del general Sanjurjo (agost). Les Corts aproven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària (setembre). Eleccions al Parlament de Catalunya (novembre): triomf de l’Esquerra. Francesc Macià, president de la Generalitat (desembre). Enfrontaments a Arnedo. Dissolució de la Companyia de Jesús.
1933 Insurrecció anarquista a l’Alt Llobregat (gener). Intent fracassat de revolta general anarquista (gener). Revolta anarquista a Casas Viejas. La Lliga Regionalista pren el nom de Lliga Catalana (febrer). Congrés de creació de la CEDA (febrer). Fundació del Partit Sindicalista (abril). El Parlament aprova l’Estatut de Règim Interior (maig). Creació dels Sindicats d’Oposició (setembre). Alejandro Lerroux, president d’un govern radical (setembre). Fundació de Falange Española (octubre). Aprovació en referèndum de l’Estatut d’Autonomia basc (novembre). Eleccions per a l’Assemblea Constituent (novembre): triomf del centre-dreta (CEDA); a Catalunya, victòria de la Lliga Catalana. Primer Govern Lerroux (novembre). Mort de Francesc Macià (25 desembre). Lluís Companys, president de la Generalitat (desembre). Autonomia de la Universitat de Barcelona.
1934 Victòria de l’Esquerra a les eleccions municipals (gener). La Lliga abandona el Parlament de Catalunya (gener). El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Contractes de Conreu (abril). El radical Ricard Samper, president del govern (maig). Aprovació definitiva de la Llei de Contractes de Conreu (setembre). Els diputats de la Lliga tornen al Parlament (octubre). Alejandro Lerroux forma un govern de coalició amb la CEDA (octubre). Vaga general (octubre). Insurrecció i revolució a Astúries (octubre). Fets del Sis d’Octubre: Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola. L’Exèrcit pren el poder .Detenció del Govern de la Generalitat. Companys és empresonat. El Govern presenta recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Contractes de Conreu.
1935 Suspensió indefinida de l’Estatut de Catalunya (gener). Manuel Portela, governador general de Catalunya (gener). Joan Pich i Pon, governador general de Catalunya (abril). El general Franco, cap de l’Estat Major Central (maig). Dimissió de Lerroux per l’escàndol de l’estraperlo (octubre). Ignasi Villalonga, governador general de Catalunya (novembre). Fèlix Escalas, governador general de Catalunya (desembre).  Paralització de la Reforma Agrària.
1936 Formació del Front Popular (gener). El govern Portela dissol les Corts i convoca eleccions (gener). Triomf del Front Popular (Front d’Esquerres, a Catalunya) en les eleccions (16 febrer). Manuel Azaña frorma un govern monocolor republicà (febrer). Retorn de Companys i del govern de la Generalitat (febrer). L’Estatut torna a entrar en vigor (febrer). Companys nomena un Consell de centre-esquerra (maig). Azaña és elegit president de la República; el republicà Santiago Casares Quiroga forma un nou govern (maig). Preparatius colpistes. Assassinat dels germans Badia per la FAI (abril). Assassinat de Calvo Sotelo. S’inicia a Melilla l’alçament militar (17-18 juliol): comença la Guerra Civil espanyola. La guarnició de Barcelona s’adhereix a l’alçament militar (19 juliol). Fracàs de l’aixecament militar. Els republicans triomfen a Barcelona i a Catalunya (juliol). Comença la guerra i la revolució a Catalunya (juliol).
Presentació del tema: La segona república
Text del desastre d’ Annual:  El desastre de Annual

Al.legoria de la segona república espanyola.

TEMA 13. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. (1936-1939).

La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l’1 d’abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d’esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d’estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d’aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d’àmplies conseqüències.

La guerra s’explica perquè el cop d’estat no va triomfar arreu. Mentres en algunes zones triomfava de seguida, en d’altres la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho.

D’aquesta manera, l’Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d’una banda, l’Espanya nacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d’altra banda, l’Espanya republicana, que es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans.

El bàndol nacional tenia un objectiu clar: acabar amb el govern d’esquerres, el govern legítim, i imposar un nou règim de dretes, conservador, de caire feixista. El seu èxit s’explica tant per la unitat de direcció política i militar que va demostrar (ben aviat el poder va ser acaparat pel general Franco), com per l’ajut decisiu de les potències feixistes, especialment de l’Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini.

El bàndol republicà va demostrar més desunió. A nivell polític, les lluites internes entre les forces d’esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat. A nivell militar, i durant massa temps, la resistència es trobava dividida: d’un cantó, l’Exèrcit, d’altre, les milícies populars. 
Els republicans, a més, estaven dividits pel que fa a l’objectiu a assolir. 
Uns pretenien concentrar els esforços per guanyar la guerra i posposar qualsevol tipus de transformació socioeconòmica. 
Altres, en canvi, els més radicals, van intentar aprofitar la guerra i l’escomesa de les dretes, per a llançar-se a la revolució social socialista. 
Aquesta dispersió explica en bona part el seu fracàs. Però també ho explica l’escàs ajut internacional rebut, només recursos de l’URSS d’Stalin i la col.laboració de les Brigades Internacionals, com també, per desgràcia per als republicans, pel fet que les potències democràtiques europees (França i la Gran Bretanya, al capdavant) van declarar-se neutrals, temeroses de que la guerra espanyola pogués esdevenir guerra europea i mundial. Per als països democràtics, en fi, els feia tanta por l’èxit dels feixistes, com un eventual triomf dels comunistes espanyols.

Presentació: la guerra civil espanyola

Vídeo:  http://youtu.be/pPjlOXSjgLs

TEMES 14 i 15. LA DICTADURA FRANQUISTA.

El règim franquista i les seves bases ideològiques i socials.
Els fonaments del nou règim són:
 Tradicionalisme.
 Ordre.
 Catolicisme.
 Manca de drets democràtics  supressió de drets i llibertats individuals.
 No tolerància de cap descentralització política ni administrativa (abolició dels
estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc).
Durant la guerra ja es veia a l’Espanya nacional una actitud i un ordre diferent, però és
quan acaba la guerra que es veu clarament com serà el nou ordre polític a Espanya.
Franco fa el comunicat que dóna la guerra per acabada (Parte oficial de guerra del
Generalísimo d’1 de abril de 1939). Però no hi haurà pau ni estabilitat en absolut als
inicis del règim: represàlies contínues, conflictes,… els últims mesos de guerra i els
primers de pau són especialment durs i difícils. Objectiu del règim: acabar amb tot el
sistema republicà.

Presentació: El franquisme 1939-1959

El franquisme 1959-1975

En aquest enllaç, trobareu una gran quantitat de textos històrics i historiogràfics, per a llegir-los i preparar millor la PAU:    http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/03007406/historia/indice.htm